Andorra la Vella.- Amb "emoció continguda i profunda gratitud", així ha començat el cap de Govern, Xavier Esport, la seva intervenció en el marc del debat de l'orientació política. I és que es tracta de la darrera que duu a terme després de dues legislatures i, per tant, ha destacat que el moment convidava a "la reflexió, a mirar enrere" però també a "mirar endavant". I en aquesta mirada cap al futur el gran protagonista del seu discurs ha estat, com era de preveure, l'habitatge. En aquest sentit, ha defensat les mesures que s'han dut a terme al llarg dels darrers anys per mirar de trobar "solucions no fàcils a problemes complexos" i també hi ha hagut lloc per a anuncis: un programa "ampli i ambiciós" per ajudar les llars que destinen més del 30% dels ingressos a pagar el lloguer. I també un "ventall prolífic d'incentius" i ajuts financers, fiscals i urbanístics per a les persones físiques o jurídiques que decideixin construir edificis d’habitatge de lloguer residencial i mantenir aquest lloguer a un preu assequible durant un nombre determinat d’anys. També hi ha hagut lloc per a altres anuncis en aquest cas que el salari mínim s'incrementarà aquest mes de juliol perquè les persones puguin fer front a "l'increment del cost de la vida" que s'ha viscut aquest 2026.

D'aquesta manera, Espot ha reivindicat que s'hagi impulsat, per primera vegada en la història del país una política d'habitatges de titularitat pública, per fer front a un problema que no és fruit d¡'una legislatura sinó que va de "dècades" de mancança de polítiques públiques en aquest sentit, fiant-ho tot al mercat. I ha volgut incidir en tot un seguit de xifres per avalar la feina que ha dut a terme el seu govern: la inversió que s'ha fet en el parc públic, amb més de 143 milions d'euros, la creació del registre de contractes de lloguers, que ja compta amb informació sobre 5.510 i que reflecteix una mitjana del cost de 13,9 euros per metre quadrat. També ha posat xifres a l’increment de la vigilància per frenar fraus com la coneguda 'trampa del fill'. Això ha permès que, des del 2022, s'hagin dut a terme 132 comunicacions i que se n'han derivat 35 expedients sancionadors que des del 2024 han suposat sancions per un import superior als 190.000 euros.